HOME, SWEET HOME

Durant les últimes dècades, el fantasma de William Hendershoot reapareix irregularment, a diferents països i en diferents llengües, resistint-se a la mort com les històries de la literatura oral es resisteixen a l'oblit.

Tot plegat va començar en 1945 quan un guió de Hendershoot es converteix en la pel lícula Home Sweet Home, estrenada a la desapareguda sala One Hundred Tales, en Los Ángeles. La productora Columbia Pictures va censurar el guió, el va retallar i va canviar el final previst per Hendershoot, convertint-lo en un clàssic happy end. Hendershoot no va a l'estrena, molt al contrari, escriu tres articles al diari Houston Herald denunciant el domini de les productores sobre actors i guionistes.

Els articles en contra de Columbia acaben  per tornar-se en contra seva. Durant el Macarthysme, Hendershoot ha de fugir a Europa.

L'EXILI EUROPEU

Gairebé sense diners ni cap altre ofici que el d'escriure, es dedica a ensenyar anglès a fills de famílies adinerades. Després de quatre anys de silenci per fi aconsegueix contactar amb diversos directors de cinema europeu. Entre ells hi havia també Yan Kim Song, un jove director sud-coreà que recorria el vell continent a la recerca d'imatges i idees per a nous projectes. Després de llegir el guió de Home Sweet Home, Kim Song se sent feliç. Creu haver trobat l'idea que occident li devia després d'anys viatjant per les seves terres. En menys d'un mes, el sud-coreà estarà preparat per mostrar al món una nova versió del clàssic.

Hendershoot es va horroritzar en veure aquesta nova versió. La seva decepció va ser tant grossa que va decidir retirar-se i marxa cap un petit poble del mediterrani francès per pensar i escriure. Sense allotjar, aleshores, cap desig ni esperança de transformar cap dels seus guions en imatges filmades.

MORT I PÈRDUA DEL SEU LLEGAT

En 1974 morirà en un terrible incendi on es perdran gairebé tots els seus escrits, inclòs el guió de Home sweet home. Mort en la pobresa i l'exili, sense família propera ni grans amics, l'obra de Hendershoot semblava condemnada a l'oblit fins que un director finlandès la recuperarà per a una de les seves pel.lícules.

Ariel Virtanen filmarà de nou Home sweet home en 1984 però en una versió molt distinta.



Virtanen declararà que va descobrir al primer muntatge de Home Sweet Home un discurs de gran profunditat, perfectament adaptable al cinema experimental que en practicava. Va rodar la nova versió utilitzant només la càmera web del seu ordinador.

A partir d'aquí es succeeixen nous d'estudis sobre l'obra de Hendershoot que l'interpreten com un pioner del cinema i com un pensador de gran calat, fins i tot el comparen amb Walter Benjamin.

Apareixen 7 versions noves de Home Sweet Home entre 1994 i 1996 en tots els formats possibles: curtmetratge, animació, vídeo-art, relat breu... i es reprenen els estudis sobre la seva obra.
 

Malgrat això, en l'última dècada, el cognom Hendershoot sembla de nou esgotat i no queda clar que algú vagi   continuar la seva història